“La lactància materna és la forma natural d'alimentació de la nostra espècie després del naixement. Els seus beneficis són tan amplis —per al xiquet, la mare i la societat— que fomentar-la i secundar-la es convertix en una de les estratègies més potents de promoció de la salut pública”.

Amb este missatge s'ha celebrat este dilluns la jornada interdepartamental de Lactància Materna de l'ASI València-Oest, reunint les comissions de l'Hospital General de València, Hospital de Manises i Hospital de Requena, rebudes per la gerent del General i de l'ASI, Goitzane Marcaida.
 
En esta jornada, Carmen García, Blanca Garrido i Elvira Monzó, les presidentes de les tres comissions, respectivament, han explicat que l'objectiu de la jornada és assentar un treball conjunt en suport a la lactància materna. 

Alguns dels reptes observats són les barreres per a continuar alletant al bebé després de la reincorporació laboral, la necessitat de conciliar amb la parella i una certa pèrdua de cultura de lactància en la societat actual. 

A això se sumen motius físics: dolor en les preses, problemes d'agarre, postures, fre sublingual limitant, pujada de llet…), i emocionals: la por sobre si té suficient aliment o preocupacions (necessitat de disposar d'un espai segur, sentir-se recolzada i secundada), que influïxen en les dones per a descartar la lactància materna.

Aixina, de cara al futur pròxim, les comissions es marquen iniciatives com assegurar la implementació del protocol d'acompanyament de la mare i el pell amb pell en els naixements per cesària; desenrotllar un protocol d'atenció a l'anquiloglòssia com a factor limitant per a la lactància materna; implantar la formació en els programes de nou personal i reforçar la informació prenatal, aixina com crear materials per a professionals i famílies que ajuden a consolidar la cultura de la lactància.

“L'evidència científica és contundent: la lactància materna beneficia al bebé, a la mare i a la societat. Per als nounats, suposa una nutrició òptima, menor risc d'infeccions, millor desenrotllament neurològic i protecció enfront de malalties cròniques. Per a les mares, afavorix la recuperació postpart, reduïx el risc de càncer de mama i ovari, i millora la salut emocional, reforçant el vincle amb el bebé”, explica Blanca Garrido, presidenta de la Comissió de Lactància de Manises.

L'economia familiar també és un factor a favor: alimentar a un bebé amb fórmula artificial requerix aproximadament 700 euros a l'any, podent superar els 1.000 euros si s'utilitzen fórmules especials. Biberons, tetines, esterilitzadors i aigua mineral, incrementen el gasto.

“Alletar, a més, reduïx consum elèctric, aigua, contaminants ambientals per a la fabricació i transport dels succedanis, la qual cosa protegix el medi ambient”, indica Carmen García, presidenta de la Comissió de Lactància de l'Hospital General de València.
 

Xarxa de suport i professionals formats

Els primers dies, i especialment la primera setmana de vida del bebé, “són fonamentals per a iniciar i mantindre la lactància. En eixe moment, l'acompanyament pròxim de professionals amb bona formació és clau per a resoldre dubtes i donar confiança a les famílies. També resulta essencial la xarxa de suport, on la parella té un paper central en l'emocional i en el pràctic”, aporta Elvira Monzó, presidenta de la comissió de Requena.

Amb tot, acompanyar no significa només fer costat a les dones que alleten, “també és important estar al costat d'aquelles mares que decidixen no fer-lo, oferint-los respecte, comprensió i ajuda sense juís, perquè visquen esta etapa de la millor manera possible”, recorda Monzó. 

L'Hospital de Requena va atendre 209 naixements en 2024, dels quals 176 van iniciar lactància materna, això és un 84,2%.